L’ermita de Santa Maria del Villar és una ermita romànica enclavada en el terme municipal de Bigues i Riells dins de l’àmbit de l’antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui.Aquesta església era una de les parròquies medievals de la Baronia de Montbui, i va passar més tard a dependre de Santa Maria de Caldes de Montbui. Actualment està inclosa en el bisbat de Vic des de 1946 i pertany a la parròquia de Sant Feliu de Codines, que és molt més a prop que Sant Vicenç de Riells.
L’ermita té molts elements romànics. Es tracta d’un temple d’una sola nau rectangular, de dimensions reduïdes, amb absis semicircular a llevant, com manen els cànons del romànic, amb una finestra de doble biaix, feta amb pedra regular i coronada amb un arc de mig punt. La coberta de la nau és barroca. En el frontis o façana principal, orientat cap a l’Oest, hi ha la porta, sense massa elements destacables, amb una inscripció de la reforma feta al 1799 per Ramon de Montagut i de Villar. També hi ha un òcul i una espadanya d’un sol ull. La coberta és de dos vessants i de teula arábiga, com l’absis.
La Mare de Déu de la Llet
En aquesta esglesiola es dóna culte a la Mare de Déu del Villar, la seva patrona. Un cop l’any, el Dilluns de Pasqua es celebra l’Aplec del Villar on es canten uns Goigs “en llaor de la Mare de Déu”. Aquest aplec és una de les festes culturals del municipi.
La imatge original més antiga, -del segle XIV?- era una talla romànica que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Era una imatge petitona, d’uns 30 centímetres, de la Verge asseguda amb l’infant Jesús sobre el genoll esquerre i recolzant-se en el braç de la Mare de Déu. Es conserva una fotografia de l’any 1925 de la talla original. Actualment existeix una còpia en pedra.
Hi ha una altra imatge que segurament és del segle XVIII, segurament barroca. És de terracota. Respecte a la imatge antiga la iconografia ha canviat. La Mare de Déu està coronada, porta una toca sota la corona i una túnica de coll rodó, policromada (blanc, vermell i verd). La cara de la Mare de Déu es perd en l’espai i perd el somriure de la imatge original. Està assentada donant el pit al Nen Jesús i és per això que se la coneix com la Mare de Déu de la Llet.
Als anys cinquanta, a l’antic hospital del poble, avui residència d’avis, s’establí una sala de parts que estava presidida per una fotografia de la Mare de Déu del Villar.
Goigs de la Mare de Déu de Villar
En aquests moments disposem de dos Goigs diferents: Un de 1894 i l’altre premiat en el Jocs Florals de Sant Feliu a l’any 1947 i editat pels Amics dels Goigs a l’any 1960. Els Goigs que es canten el dia de l’Aplec són els de l’any 1894, però amb una variació d’una nova estrofa afegida: “Costum digne de lloança/és, quan passa el perill/és la seva deslliurança,/la mare dongui al seu fill/el pit, en Vós confiada/de genolls prop vostre altar”.
L’Aplec de Villar i d’altres
És costum que el Dilluns de Pasqua es faci un aplec a l’ermita i al mas Villar. Actualment té una estructura molt senzilla: Missa, cant dels Goigs i ballada de sardanes a l’era del Villar.
No sempre la festa ha estat així. Sembla que abans només es cantaven els Goigs. Per exemple, la Missa es va introduir després del Concili Vaticà II i després d’una Santa Missió es va decidir fer Missa en el dia de l’Aplec. No sabem des de quan es ballen sardanes aquest dia.
La concurrència a l’Aplec varia força, sobretot quan plou. Temps enrera es venien bosses d’avellanes torrades.
No podem datar l’origen de l’Aplec en aquests moments. La notícia més antiga que s’ha trobat data de 1899 a La Veu del Vallès, 2 d’ abril de 1899. Any IV, n.124, p.8:
” Demà dilluns es lo dia que, com teniam anunciat, celebrarà la nostra Agrupació Catalanista, la seva inaugural.Poch després de l’arrivada. dels cotxes, ó sia à las 10 del matí, comensarà lo meeting. Se farà en la sala d’ espectacles del Cassino Felicense, haventse designat aquest local per ser lo de mes cabuda de la població: unas 800 personas.No podem citar los noms dels qui pendràn la paraula perquè encara no s’ ha decidit. Lo local estarà adornat ab atributs patriotichs y durant la entrada y sortida, se repartiràn alguns milers de fullas de propaganda, que ha facilitat la Unió Catalanista. A la tarde, tothom anirà à Villa, ahont s’ hi farà lo tradicional aplech. Un coro de Centellas compost de 80 individuos y los coros de Sant Feliu, hi portaran molta animació. A sota d’ aquells centenaris alzinars,al vol de la regalada font, hi haurà bullici en gran.Mentres los uns brenaràn, altras aniran à visitar la Mare de Deu de la capella, pera cantarhi Ios Goigs. Resulta aquesta festa atractívola en extrem.
La casa de Villa es antiguissima y malgrat lo perill de caure en alguna inexactitut, ne volem donar cuatre notas históricas. Escribím los següents datos quasi tots de memòria. Los Villá, que suposem son los Vilar, procedian de Vallgorguina. Al darrer terç del segle VIII, ja dona aquesta familia un fill ilustre à la Pàtria, en Joan Vilar, qui es distingeix en guerra contra ‘Is moros contribuhint a sa expulsió de Tona y de Moncada, ab l’Andreu Maspons, en Joan Sallés y altres vallesans. Fundan l’ actual casa de Sant Feliu per allà el segle IX. trobanthi al cap d’ anys à en Pons de Vilar, senyor de Montbuy y.mes tard bisbe de Barcelona. Dit Pons, consagra la iglesia de Sant Feliu al any 1193.Mes endavant, trobem en la mateixa familia à en Pere de Vilar, fundador de la benèfica institució Almoyna de Barcelona. Tenim poch espay per a parlar d’ aquest personatje y de sas obras; preferim per lo tant guardar la paraula per altra ocasió, à un distingit colaborador de LA VEU, que s’ ocuparà extensament del nostre noble cavaller.Lo dia de demà ha sigut esperat per tothom ab dalit; confiem en que serà un dia memorable pel catalanisme. Nos es impossible anunciar lo número de forrasters que vindràn. Però, per las cartas que van arrivant, sabem que vindran catalanistas, de l’Ampurdà y de la Costa, del Camp de Tarragona, del Panadés y d’ altres punts, especialment de Barcelona.
D’ aquesta comarca no cal dir si ‘n vindran.Y esperem també molt especialment vèurens afavorits per la Junta Permanent de là Unió Catalanista, directora y representant dél catalanisme, entre quins individuos tenim l’ honor de poguerhi comptar al nostre Director de LA VEU DEL VALLÉS. Dias ha que las Juntas de la Unió y de la ‘Agrupaciò estant en continuas relacions per la organisació de la festa, de manera que hem de suposar que revestirà la mateixa serietat que la de Vilassar y altràs.”
Parlant d’aplecs. Existeix una versió sobre els romiatges o aplecs que se celebraven a Sant Feliu de Codines en un estudi fet per l’antropòloga Dolores Juliano, professora jubilada de la Universitat de Barcelona. Va escriure un treball titulat ” Anàlisi estructural d’un sistema de romiatges al Vallès” on Sant Feliu va ser un subjecte important en el seu estudi. Parteix de la base que a Sant Feliu existeixen dos eixos de romiatges que són: El primer eix, de Sant Sadurní (Nord-Oest) a El Villar (Sud-Est); el segon de Sant Sebastià de Montmajor (Sud-Oest) a Sant Miquel del Fai (Nord-Est). Sant Feliu es trobaria a l’encreuament de les dues línees. Entre altres conclusions que no especificarem ara, en treu una que ens ha cridat l’atenció: ” A més, els santfeliuencs que volen engendrar un fill baró han de consumar l’acte sexual amb la testa orientada cap a la muntanya de Sant Sadurní, i els peus, per tant, orientats cap al Villar” [1]
Si voleu més d’aquesta versió podeu consultar: FABREGAS i SURROCA, Xavier: “El fons ritual de la vida quotidiana”. Barcelona. Edicions 62. 1987. 256 pp.
Masia El Villar 