El Casal del Villar. Dels orígens medievals a l’actualitat.
La toponímia de la paraula “Villar” prové del llatí que anomenava viles a les cases romanes del món rural. Probablement en aquest enclau en èpoques anteriors a l’època medieval, com la de la dominació romana, ja hi havia hagut poblament però no en queden restes coneguts.
La casa està en un fondal juntament amb l’ermita i està en un indret frondós i ric d’aigua. És fa difícil de documentar l’origen del Lloc del Villar. Si fem cas als Goigs de 1947 ho hauríem de situar a l’any 802. No sabem en que es basava qui va fer aquesta afirmació. Tanmateix, en fonts documentades trobem la primera referència escrita a l’any 1007 en l’etapa de repoblament del Vallés a l’Edat Mitjana.
Aquesta casa pertanyia als Villar o Desvillar. L’any 1617 Pedro de Montagut y de Vallgornera, vidu, es va casar amb Margarita Villar i a partir d’aquell moment el cognom familiar va ser Montagut. L’última Montagut va ser Gertrudis de Montagut i Umbert. Va continuar la saga la seva filla Lourdes, i des de 2010 els seus fills.
Pel que fa la casa sabem que en el seu origen hi havia una fortificació, no sabem en que consistia, però, ens ha quedat la Torre del segle XI d’uns quinze metres d’alçada i cinc de diàmetre i que consta de dues parts: a) Una part inferior on hi ha una porta d’accés des d’on es necessita una escala per accedir-hi, un espai amb volta, una sèrie d’obertures i un forat d’uns 3 metres al mig; i b) La part superior a la que s’ha d’accedir també amb una escala. La seva funció era vigilar els voltants.
La casa actual està formada pel casal principal i la masoveria, adossada al casal. Es pot veure com al llarg del temps s’ha anat ampliant i fent reformes però que estan poc documentades. Cap a l’any 1648, es va fer una reforma de la que s’han de destacar els dos finestrals amb decoració gòtica de la façana (ens fa pensar que s’afegeixen posteriorment) i el rellotge de sol a sobre entre les dues finestres. Hi ha una inscripció a la part superior del rellotge que diu: “Renovado en 1648 por Juan de Montagut”.
Ja en el segle XX, als anys 70 es varen fer dos afegitons més. Al costat de la masoveria es va construir un estable nou per vaques de llet i unes naus per a vedells en unes terrasses properes. I al pis de dalt de la casa, a la part esquerra, es va cobrir un antic pòrtic i es va construir una estança amb dos finestrals en direcció Sud i tres en direcció Oest. A la planta baixa en l’espai de les antigues carboneres es va construir
un menjador nou, es va renovar la cuina i a sobre de la cuina es van renovar les diferents estances. També als anys setanta es va enderrocar l’antic estable i es va renovar la cuina de la masoveria.
Cal destacar a l’extrem del pati que es troba davant de la casa, el jardí que algú titlla de modernista. És caracteritza per l’abundància de vegetació on destaquen unes frondoses hortènsies que floreixen cada estiu, un sortidor i un gran til·ler de cent anys que dóna una gran ombra i personalitat a tot el pati. A l’entrada del jardí hi ha una porta de ferro que en la part superior posa la data de 1883.
“El repoblament dels vallesos a l’època medieval”
Situem-nos al món medieval, en el context de la invasió islàmica i el posterior naixement de la Catalunya Vella. A partir de la invasió islàmica d’Hispània al 711, en pocs anys, l’imperi islàmic arribà a dominar quasi bé tota la Península Ibèrica excepte zones muntanyoses al Nord. Els musulmans arribaren fins al Sud de l’actual França, però, la batalla de Poitiers (732) va frenar aquesta empenta i l’imperi franc va iniciar un procés de conquerir aquest territori fins arribar a las zona dels Pirineus on després de diferents vicissituds van establir una zona de protecció que es va conèixer amb el nom de Marca Hispànica dividida en comtats que coincidiria més o menys amb el que coneixem com la Catalunya Vella. A l’Est de la Marca Hispànica el riu Llobregat era la frontera.
Al segle IX s’inicià una activitat repobladora a la comarca d’Osona. Aquesta repoblació va ser una ocupació, primer espontània per part dels pagesos de terres no conreades, i més tard dirigida pels nobles. Es varen construir tota una sèrie de castells: 12 a la comarca d’Osona; 8 al Ripollés; 6 a les Guilleries ; 9 al Lluçanés; 2 al Moianés; i 5 al Pla del Bages. Aquests castells formaven una línea defensiva per evitar les ràzzies sarraïnes.
Paral·lelament es van construir o restaurar edificis religiosos com el del bisbat de Vic (cap el 886); o monestirs com Sant Joan de les Abadesses (887) i Ripoll (888).
Durant el segle VIII i IX els dos Vallesos es trobaven al cor de la Marca Hispànica, zona fronterera que amb un espai més o menys ampli servia de delimitació entre dues unitats polítiques, l’ imperi franc i l’imperi musulmà. Segurament és a partir de la primera meitat del segle X quan es començà a repoblar, primer les zones més muntanyoses i més tard les zones més planeres: Caldes de Montbui (938), Sant Feliu de Codines (946). Hem de suposar que en aquest context sorgeix El Villar, fruit d’ aquesta activitat repobladora. La Torre de la Masia del Villar, adossada a la casa, i l’Ermita del Villar ens permeten reconèixer els orígens medievals del conjunt.
Masia El Villar 